Mel d'arboç crua

L'arboç (Arbutus unedo) és un arbust de fulla perenne de la mateixa família que el bruc, habitual als boscos mediterranis. Floreix a la tardor, al novembre i al desembre, amb ramells de flors blanques en forma de campaneta. Alhora hi maduren les cireres d'arboç, els fruits vermells de la floració de l'any anterior.

Quan arriba aquesta floració portem les arnes allà on floreix l'arboç, i collim la mel al gener. És l'última floració de l'any: els dies són curts i les abelles hi van quan el temps ho permet.

L'amargor del final ve de l'àcid homogentísic, un compost característic d'aquesta mel que serveix per reconèixer-la: amb les anàlisis de control comprovem que l'arboç és la flor dominant i que la mel es pot dir d'arboç.

El final amarg s'aprofita millor en contrastos que per endolcir.

• Amb formatge: sobre un formatge curat o blau, o amb mató.
• Amb cafè: en un cafè sol, en lloc del sucre.
• Amb xocolata: sobre unes postres de xocolata negra.
• Amb carn: per glacejar porc o caça. Afegeix-la al final, fora del foc.
• A l'esmorzar: per a qui li agraden els gustos forts, en una torrada amb mantega.

La mel d'arboç no cristal·litza igual cada any: segons la collita, triga o ho fa molt de pressa.

Tota mel crua acaba cristal·litzant: és sobretot fructosa i glucosa amb molt poca aigua, i la glucosa tendeix a formar cristalls. Quan ho fa depèn de la collita i de la combinació de nèctars: uns anys és lenta i d'altres molt ràpida, i amb el fred moltes mels cristal·litzen en 2-3 dies. És un canvi natural i no vol dir que s'hagi fet malbé.

Si la vols líquida, posa el pot al bany maria amb aigua tèbia, sense passar de 40 °C, i remena-la de tant en tant fins que es desfaci. No la posis mai al microones.

Guarda-la en un lloc sec, amb el pot ben tancat i lluny de la llum directa. No cal posar-la a la nevera. Si vols que trigui més a cristal·litzar, tingues-la en un lloc a més de 25 °C.